You can read this article in English here
Núria Bassa, Toni Strubell
Ajuda Brave New Europe -el digital antifeixista alemany en anglès- a informar de la lluita per l’autodeterminació de Catalunya i Escòcia i a denunciar la constant vulneració de drets humans a l’Espanya hereva de Franco
Fer una donació aquí
La revelació de la setmana passada segons la qual els telèfons mòbils d’almenys 65 polítics i activistes independentistes catalans havien estat haquejats amb el programari NSO Pegasus ha fet sortir la qüestió catalana de la somnolència en què havia caigut des que els nou dels líders catalans –condemnats a llargues penes de presó– van ser indultats i posats en llibertat l’any passat. La revelació d’aquest nou escàndol que afecta la manera com les autoritats espanyoles han tractat el “Procés” independentista –sobretot en el període clau 2017-2020– l’ha fet a través del New Yorker una organització canadenca sense ànim de lucre anomenada Citizen Lab. S’ha descrit com el cas més gran d’invasió de telèfons mòbils per Pegasus fins avui. Si bé un portaveu de Citizen Lab, John Scott-Railton, va anunciar que Citizen Lab no atribueix de manera concloent les operacions a una entitat concreta, va arribar a afirmar que hi ha “evidències circumstancials sòlides” que suggereixen un nexe amb les autoritats espanyoles. De fet, no es pot passar per alt que Pegasus, fabricat per l’empresa israeliana NSO, només està disponible per als governs en les seves campanyes per controlar el terrorisme i el crim organitzat. No obstant això, el govern madrileny del PSOE-Podemos es va afanyar a rebutjar qualsevol responsabilitat en el cas, una afirmació que semblaria difícil de sostenir tenint en compte l’historial del govern espanyol (per exemple l’Operació Catalunya) i l’immens cost que suposa l’adquisició del programari Pegasus.
Tanmateix, la revelació que els polítics catalans eren espiats il·legalment no és ni sorprenent ni nou. L’any 2020, The Guardian ja parlava d’aquest tema quan es va revelar que l’expresident del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall, tenien el telèfon infectat amb Pegasus. Ara s’han trobat noves víctimes entre diputats del Parlament Europeu, els tres últims presidents catalans, legisladors, juristes i membres d’organitzacions de la societat civil. Fins i tot els familiars d’alguns dels afectats es van veure infectats en alguns casos. Arran d’aquest descobriment inicial, Citizen Lab, amb seu a Toronto, va emprendre un ambiciós pla per investigar a fons el fenomen sobretot en el context dels líders del moviment independentista català. La investigació realitzada també va revelar inidicis d’Homage, que Citizen Lab descriu com una “vulnerabilitat de clic zero d’iOS no revelada prèviament utilitzada per NSO Group que era afectiva contra versions anteriors a la 13.2”. Citizen Lab, abans de revelar el cas, va compartir una selecció de casos de Pegasus amb el Tech Lab d’Amnistia Internacional, organització de prestigi que ha validat degudament la metodologia seguida per l’organització canadenca donant plena credibilitat als resultats obtinguts.
La repercussió del cas ha estat considerable a la premsa internacional. Efectivament, és especialment significatiu el fet que entre els afectats hi hagi quatre presidents catalans, és a dir, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, així com tres eurodiputats. A la roda de premsa de dimarts passat, a la qual van assistir tots els líders del moviment català –tant polítics com activistes– es va fer una crida especial a Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, en el sentit que la campanya a gran escala que pateixen els polítics i els activistes catalans s’ha de veure com una amenaça molt real per a la democràcia a Europa. Amnistia Internacional i el grup Verds/ALE al Parlament Europeu també han denunciat el cas. Mentre l’actual govern català només parlava d’adoptar una nova actitud de desconfiança respecte al govern de Madrid i de la necessitat que Madrid “doni una explicació”, el president Puigdemont ha parlat de la seva voluntat de denunciar el govern espanyol als jutjats. El Grup NSO, en canvi, va contraatacar dient que les acusacions eren falses i que l’empresa sempre havia col·laborat amb la justícia quan ho requeria. El que és inevitable, però, és que davant de proves tan contundents, tant les autoritats espanyoles com les europees hauran de reaccionar d’alguna manera. Tot i que per a Europa actuar contra la desafiant Hongria sempre resulta més còmode que actuar davant Espanya, la repercussió internacional del cas ha estat massa gran per ignorar-la. Un cop més, i per la nul·la eficàcia de l’escenari polític, probablement serà davant els tribunals europeus que s’haurà de resoldre aquesta nova crisi del Procés català.
Be the first to comment