Toni Strubell és exdiputat al Parlament de Catalunya, periodista i autor d’El que volen els catalans
Núria Bassa Camps és una escriptora i fotògrafa catalana
Read this article in English HERE
Gonzalo Boye és un dels advocats més brillants i compromesos de l’actual panorama juridicopolític espanyol. Afincat a Madrid, aquest advocat penalista xilè és professor de Dret processal penal al Centre d’Estudis del Col·legi d’Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals (ECCHR) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza. Falsament acusat d’haver col·laborat amb ETA, va fer sis anys de presó (1996-2002) essent suspès com a membre del conservador Col·legi d’Advocats de Madrid. Ha participat també com a advocat en processos judicials de gran impacte mediàtic com ara el judici per l’atemptat de Madrid de l’11 de març de 2004, l’acusació (fallit) al govern dels Estats Units pel cas Guantánamo o el cas d’Edward Snowden i les revelacions sobre la xarxa de vigilància mundial. Des del 2017 és l’advocat que coordina la defensa internacional dels membres del Govern del President Carles Puigdemont que són a l’exili. I com a tal no sols ha exercit d’advocat i conseller, sinó que es pot dir que s’ha erigit, d’alguna manera, en estratèga i brillant articulista de l’independentisme associat a Puigdemont a qui fins ara ha assegurat la llibertat i l’accés a l’escó d’eurodiputat contra tots els intents espanuols d’impedir-ho. No cal ser endeví per comprendre que el curriculum de Boyé, basat en la radicalitat democràtica, l’hagi convertit en la bèstia negre de l’establishment espanyol -l’anomenat Règim del 78- que li té unes ganes molt mal dissimulades.
La gran “oportunitat” que se li presenta a l’Estat per “venjar-se” de Boye ve ara amb el cas Mito en què Boye va exercir la defensa d’un famós narco gallec de nom José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco, a qui l’any 2018 se li va intervenir un intent d’importar quatre tones de cocaína. Ara des del passat 18 de novembre el cas s’està jutjant a la sinistra Audiència Nacional, tribunal d’un perfil inexistent a molts països democràtics on es defensen les grans “causes d’estat” en el terreny que li és més propici. El fiscal acusa Boye -que va fer d’advocat de Miñanco- d’haver contribuït al blanqueig de capitals i en demana gairebé deu anys de presó. Boye Nega que hagi comès cap acte il·legal i denuncia que, en tot el procediment, s’han vulnerat drets fonamentals amb una investigació prospectiva que creu que posa en risc l’exercici de la professió d’advocat a l’estat espanyol. Certament els indicis que estaem davant del que Boye descriu com una “acusació totalment especulativa” salten a la vista. Hi ha proves que la Fiscalia basa la seva acusació contra Boye en el canvi de declaració d’un presumpte assassí que va canviar la seva declaració a canvi de sortir en llibertat. En les seves primeres declaracions davant el jutge Boye ha afirmat que està acusat per fer el seu treball com a advocat i que ha estat il·legalment investigat i falsament acusat. Ja en els primers dies de judici ha estat acceptat pel tribunal proves que demostren clarament que reunions suposadament inculpatòries entre narcos i Boye ni tan sols es van producir. Boye també ha aportat una gravació clandestina que va fer a l’advocat d’un investigat admetent que el seu client -esmentat abans- va incriminar-lo després de rebre la visita de la policia a presó i que poc després va quedar en llibertat. Per últim, la defensa de l’advocat també al·lega que en l’escorcoll al seu domicili i al seu despatx -també la policia es va endur documentació de casos que no tenen res a veure amb aquest i també la seva estratègia processal de defensa en aquest judici, arribant a demanar la nul·litat de tota la investigació per aquesta raó. Cal recordar que el despatx de Gonzalo Boye a Madrid ha estat objecte de misteriosos assalts -com un produït el gener del 2020- en què no s’hi va produir cap robatori, com seria d’esperar, sinó misterioses intervencions informàtiques en el servidor que no seria estrany d’atribuir als serveis secrets. El mateix Boye va parlar en aquella ocasió “d’intimidació” contra la seva labor, relacionant aquell assalt a la defensa jurídica que realitzava -i realitza- del President Puigdemont.
Suport internacional per a Boye
Com era de preveure el judici a Boye s’ha convertit en un punt de tensió no només en l’àmbit judicial espanyol, sinó també en el terreny internacional. Figures destacades del dret internacional i dels drets humans, com Wolfgang Kaleck -director del Centre Europeu de Drets Humans i Constitucionals- han denunciat que aquest procés no és sinó una extensió del lawfare emprat per deslegitimar el moviment independentista català i els seus defensors. Una carta signada per Kaleck i dotze advocats més adreçada al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, expressa preocupació per l’aparent politització de les acusacions i en qüestiona la imparcialitat. La carta assenyala que les acusacions contra Boye, per blanqueig de capitals i falsedat documental, semblen tenir a veure amb el seu rol com a advocat de polítics catalans vinculats al Procés, especialment després del Referèndum de 2017. Els signants, reconeguts juristes internacionals, reclamen que es garanteixi un judici just i que s’investigui si hi ha motivacions polítiques rere el cas. Segons Kaleck, és evident que el sistema judicial espanyol ha estat utilitzat per reprimir no només líders polítics, sinó també professionals que han actuat en la seva defensa.
Per a Kaleck, “és alarmant que en un estat que es defineix com a democràtic es pugui posar en qüestió la relació confidencial entre un advocat i els seus clients, un pilar essencial en qualsevol sistema jurídic just”. La seva crítica s’estén també a l’abandonament que ha patit Boye per part de la comunitat jurídica espanyola, que ha mantingut un silenci que, segons ell, “mai no es permetria a Alemanya o altres països amb tradicions democràtiques sòlides”.
Implicacions per al procés independentista
Aquest judici no només afecta Boye en l’àmbit professional, sinó que té repercussions directes sobre la defensa de líders catalans a Europa. Boye és una figura clau en la lluita legal que ha impedit l’extradició de Puigdemont i altres exiliats, i qualsevol atac a la seva credibilitat pot debilitar estratègicament aquestes causes. A més, la percepció d’un ús polític de la justícia reforça el discurs independentista que denuncia repressió i persecució contra la dissidència. Per a l’independentisme, el suport d’advocats internacionals dona validesa al seu relat davant la comunitat global. La judicialització del conflicte català, que ha estat denunciada per diverses organitzacions de drets humans, torna a situar Espanya sota escrutini. Com apunta Kaleck, “el que hem vist no és només desproporció, sinó una clara violació de drets civils i humans”. De nou, una forta olor a lawfare.
Certament el lawfare —l’ús de la justícia per a fins polítics— ha estat recurrent en les crítiques al tractament judicial del Procés català. Des de les condemnes als líders polítics per l’1-O fins a les acusacions contra càrrecs locals i manifestants, la percepció d’un biaix polític en les decisions judicials espanyoles ha quedat reforçada per casos com el de Boye. Segons Kaleck, “castigar advocats pel seu treball és una pràctica associada a règims autoritaris, no a democràcies consolidades”. Però el judici contra Gonzalo Boye és molt més que una qüestió legal: és un reflex de la politització del sistema judicial espanyol en el context del conflicte català. La intervenció de figures com Kaleck i altres advocats internacionals posa en evidència les mancances d’imparcialitat i el risc de vulneració de drets fonamentals. Més enllà de l’impacte sobre l’advocat, aquest cas podría tenir repercussions importants en la lluita legal dels líders independentistes i en la imatge d’Espanya com a Estat de dret. La comunitat internacional està observant amb atenció i la implicació d’advocats de renom internacional atrau l’atenció dels mitjans globals i aporta al conflicte català una visibilitat que el govern espanyol busca evitar. Si el judici no garanteix transparència i imparcialitat, l’Estat espanyol podria enfrontar-se a noves crítiques i a un deteriorament de la seva credibilitat a escala europea. Mentrestant, per a l’independentisme català, el cas Boye esdevé un símbol més de la repressió que denuncia des de 2017.
Ajuda Brave New Europe -el digital antifeixista alemany en anglès- a informar de la lluita per l’autodeterminació de Catalunya i Escòcia i a denunciar la constant vulneració de drets humans a l’Espanya hereva de Franco
Fer una donació aquí
Be the first to comment