Toni Strubell és exdiputat al Parlament de Catalunya, periodista i autor d’El que volen els catalans
Núria Bassa Camps és una escriptora i fotògrafa catalana
Read this article in English HERE
El 29 d’octubre sempre més formarà part de la memòria col·lectiva del País Valencià amb la catàstrofe “natural” més colpidora de la història recent de l’Estat espanyol. Tant devastador ha estat el fenomen que ha transcendit l’espai informatiu peninsular per copar els titulars de tots els grans mitjans informatius del món.
Més enllà de ser un exemple perfecte dels episodis del que han pronosticat els experts en canvis climàtics, la simptomatologia que se’n deriva del cas ho té tot: inoperància política total; la discriminació de classe; el menyspreu absolut davant la realitat del canvi climàtic; el populisme hipòcrita i la intoxicació per part de l’extrema dreta espanyola; l’oportunisme monàrquic; i un llarg etcétera. Hauria de servir perquè premsa, institucions i mandataris internacionals es molestessin en revisar quin és exactament el penós estat real de la democràcia i la governança a l’Estat espanyol. Però ho farà? És evident que no!
La premsa internacional s’ha esplaiat en detall -sovint amb esglaiada sorpresa- sobre el grau de patetisme de la maquinària política espanyola. L’agenda del president valencià d’aquell 29 d’octubre podria haver servit com a guió de la darrera pel·lícula de Costa-Gavras o Clint Eastwood en versió dramàtica, o dels Germans Marx en còmica. I encara hauria patit de versemblança. El fet és que la imponderable absència institucional de Mazón és vista quasi universalment com a primera causa de l’elevada mortalitat (a l’hora d’escriure uns 214 morts amb més d’una quarantena de desapareguts) provocada per la manca de cap mena d’avís d’emergència fins que ja era irremissiblement tard, ben entrat el vespre del dia 29, fet agreujat encara més perquè afectava algunes zones altament poblades on, de fet, la pluja no havia estat alarmant. Perquè l’immens volum d’aigua -quatre cops el cabal del mateix riu Ebre recordem- venia bàsicament del barranc del Poio a l’interior. Un fet imprevisible? Gens ni mica! És el punt on històricament s’han originat les periòdiques inundacions que han assolat el centre del País Valencià. I hi havia instrumental per preveure crescudes? És clar, i van fer la seva feina. El que van fallar són els càrrecs polítics del govern valencià absents per facilitar els passos protocol·laris -tan necessaris com absurds- per autoritzar la difusió de les alarmes. Per donar dimensió a la magnitud de la tragèdia, pensem en el missatge emès l’endemà per l’inexpert cap d’Emergències dient que ell a les 10 de matí ja era al seu despatx… l’endemà de la tragèdia!
Curiosament, l’aspecte de discriminació de classe que se’n deriva del cas sembla haver suscitat menys interès als mitjans. Com i on es produeix aquesta devastadora inundació? És casualitat? Es parla de la “tragèdia de València”, sí, però cal saber que, en contrast amb altres episodis semblants, l’acomodada ciutat de València, en si, ha resultat pràcticament il·lesa de la catàstrofe. I cal saber per què. En patir les històriques crescudes del principal riu de València -el Túria- l’administració va optar per obrir una nova llera al sud de la ciutat desviant-lo del centre. I és aquesta nova llera del Túria la que porta tota l’aigua al conjunt de poblacions que queden al sud de la ciutat, poblacions caracteritzades per la seva tipologia popular, amb molt d’habitatge i comerç en baixos que és on han resultat la gran maria de víctimes i danys materials. Un cop més, són les classes populars i no la capital valenciana de la gentrificació i la megalomania especulativa que han pagat bona part de factura que ha comportat l’episodi.
Però més que insistir en detalls que il·lustren el més absolut analfabetisme polític dels dirigents valencians (del Partit Popular, sovint catalogat com el partit més corrupte d’Europa) -creieu-vos bona part del que n’heu llegit, encara que sembli surrealista-, passem a considerar la tragèdia valenciana com a síndrome del més absolut menyspreu envers la realitat del canvi climàtic. En guanyar les passades eleccions autonòmiques, el PP va formar govern de coalició amb l’extrema dreta de VOX, cosa que -per cert- no va concertar crítiques dels seus socis europeus per allò del “cordó sanitari” que deia que s’havia de respectar. (A Espanya? Per favor, no feu riure. Si mai hi han deixat de manar). En crear el govern PP-VOX es van produir una sèrie de nomenaments que farien riure si no fessin plorar amb toreros i d’altres indocumentats nomenats per dirigir departaments com el d’Emergències. Però és que encara és més greu. El primer que va fer el govern de Mazón va ser desmantellar la Unitat d’Emergències que el govern socialista anterior havia creat. L’escàndol esdevé encara més rocambolesc quan tenim en compte que bona part dels fons rescatats d’aquest desmantellament han estat destinats a promoure els toros, essent València la regió que més n’hi dedica actualment. Més menyspreu pel canvi climàtic impossible. Què dirà Europa? Seguirà inflant de subvencions aquesta Espanya corrupta i irresponsable?
Previsiblement, la tragèdia ha donat peu a tota una sèrie de fets paral·lels que demostren, un cop més, l’escàs arrelament democràtic que afecta Espanya. Ens referim al populisme hipòcrita i la intoxicació de què han fet gala l’extrema dreta durant l’episodi. Cinc dies després de la tragèdia un intent de visita reial a la zona zero va ocasionar unes escenes dignes d’una anàlisi en profunditat que no s’ha produït. Previsiblement, la versió que n’han donat els mitjans mainstream ha estat un elogi cec a la figura del rei Felipe VI. Però haurà colat? Entre les classes populars no ho crec. La massiva manifestació produïda a la ciutat de València el 9 de novembre, ho va mostrar tot menys una actitud reconciliadora per part dels manifestants. El cert és que el rei, després de rebre la pluja de fang i insults amb què la gent el va rebre a la molt afectada població de Paiporta, va haver de suspendre la resta del seu pla de visites a zones afectades. Sí, a Paiporta va aguantar una situació adversa, cosa que li va fer guanyar elogis de la seva premsa addicta. Però no s’ha donat cap explicació sobre la seva cordial i poc protocol·lària trobada amb gent clarament identificada com a neonazi -inclús amb les samarretes que duien- en ple Paiporta, tema feliçment obviat en l’esmentada premsa. La qual cosa demostra un cop més la tendència de Felipe VI al flirteig amb l’extrema dreta, en aquest cas amb un intent mal dissimulat de salvar la cara a la dreta i deixar el president Sánchez -no del tot immerescudament- com el dolent de la pel·lícula. Malfiem-nos, doncs, dels elogis desmesurats i dels clars intents de desviar l’atenció dels autèntics criminals responsables d’aquesta tragèdia.
Davant les més de 200 persones mortes més d’una seixantena d’entitats socials i sindicals van convocar dissabte passat una manifestació pel centre de València. Amb el lema “Mazón, dimissió”, unes 130.000 persones van emplenar els carrers exigint la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; i depuració de responsabilitats per la seva gestió de l’emergència derivada de la DANA.
Lluny de fer autocrítica, la resposta del PP valencià a la manifestació ha estat treure-li ferro, i va ser escriure un missatge a X d’Elon Musk, minimitzant la massiva protesta tot argumentant que “La d’avui és una manifestació polititzada. Les entitats catalanistes dels ‘Països Catalans’ venen a muntar un enrenou i a col·lapsar la ciutat de València”.
La ceguera dels líders del PP, entestats a defensar la gestió del govern autonòmic i en desmentir que hi hagi hagut errors greus, exaspera a entitats com el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià “No han après res del que ha passat no fa ni 48 hores”, o com La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Valencia (FAMPA) que no poden entendre la nefasta gestió del govern autonòmic i asseveren que “Molts equips directius van prendre la decisió de tancar l’escola i enviar els alumnes a casa, perquè des de la Generalitat no se’ls ordenava res i la situació ja era greu”.
Aquestes protestes que van sortint a la llum, i moltes d’altres que ben segur aniran sortint, estan debilitant el govern de Mazón. Encara que sigui de forma tímida i intentant diluir la seva responsabilitat convertint el problema en un de «totes les administracions», per primera vegada Mazón reconeix no han estat a l’altura en la gestió prèvia i posterior de la riuada i, podria estar avançant canvis en l’estructura del Consell, encara que tampoc ha especificat quins consellers podrien caure. Ell però, de dimitir, res de res.
Ajuda Brave New Europe -el digital antifeixista alemany en anglès- a informar de la lluita per l’autodeterminació de Catalunya i Escòcia i a denunciar la constant vulneració de drets humans a l’Espanya hereva de Franco
Fer una donació aquí
Be the first to comment